Hola lectors! Hui farem una ullada a les Comarques Centrals del País Valencià. Ens centrarem en apsectes històrics, econòmics, i geogràfics.
Mapa de les Comarques Centrals del País Valencià |
Les C. Centrals són un conjunt de comarques composat per: l'Alcoià, el Comtat, la Marina Baixa, la Marina Alta, la Safor, la Vall d'Albaida, la Costera i el Canal de Navarrés. Nosaltres ens centrarem en l'Alcoià i el Comtat, però hui atendrem a totes per igual. La història del conjunt s'inicia cap al segle XIII quan, el 1244 Jaume I prèn Albaida i al 1248 prèn Xàtiva. D'ençà, la zona comptava amb governacions però no fou fins llavors quan es creà el País de les Muntanyes o la Governació dellà Xúquer que comprenia des de Xàtiva fins a la linia Biar-Bussot. Als segles XIV i XV es conservà la Governació de Xàtiva, que va viure els moments més destacats de la seua història gràcies a la influència de la família dels Borja. Tal fou l'explendor que aquesta família va aconseguir "col·locar" dos papes valencians: Calixt III (1455-1458) que era de Canals (La Costera) i Alexandre VI (1492-1503) que era de Xàtiva (La Costera).
Sota el cercle negre s'aprecia la província de Xàtiva. Espanya 1822. |
Al 1822, amb el Trieni Liberal, es va crear la Província de Xàtiva que acollia uns 160.000 habitants. Però la duració fou breu, i amb la restauració de l'absolutisme, el 1823, la divisió administrativa va desaparéixer. El projecte de divisió provincial de Javier de Burgos (1833) no inclouria la província, i no será fins al 1847 quan s'estableix la divisió que coneixem però caient l'Alcoià, el Comtat, i la Marina Alta i Baixa a la Província d'Alacnat, i la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida i el Canal de Navarrés a la Província de València.
No seria fins ben entrat el segle XIX, quan els liberals prengueren consciència de la importància que oferien les Comarques Centrals, i prova d'això va ser el desenvolupament de infraestructures com el tren Alcoi-Gandia, o el desenvolupament industrial del tèxtil, de les joguines, i de la fusta a la regió.